El Diafragma i les seves funcions

El diafragma és una fulla de múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal, essent el sòl del tòrax i el sostre de l’abdomen. És el múscul més aplanat que tenim al cos, amb forma de cúpula i intervé en la respiració. Hi ha diafragmes en altres parts del cos, com el diafragma pèlvic, els diafragmes del timpà, l’iris de l’ull, o l’urogenital.

Hi ha una respiració coneguda com la respiració diafragmàtica, consistent en respirar profundament mitjançant la flexió diafragmàtica. Aquesta respiració expandeix l’estomac enlloc del pit. Se la considera una forma molt sana de recollir i utilitzar l’oxigen.

Units al diafragma hi ha els pulmons, la vena cava inferior, el cor, l’esòfag i l’arteria aorta. Tot aquest conjunt es relaciona per la part superior amb la faringe, els músculs de la base del crani i la tràquea. També està unit a la columna lumbar.

Podem suposar que certs bloquejos en el funcionament del diafragma poden produir-nos problemes pulmonars, costals, cardíacs, al coll i la nuca.

El diafragma reposa, a més, sobre la melsa, l’estomac i el fetge, fent que, a través del continu moviment, treballin, provocant un moviment de bombeig que els fa buidar els líquids i fluxos, aconseguint que es mantinguin nets. És el diafragma també el que ens ajuda a vomitar i a expulsar els residus i l’orina.

Quan el diafragma es debilita o es trenca, apareix l’hèrnia d’hiat, dificultant el bon funcionament del mateix i, conseqüentment, del nostre aparell digestiu.

Les contraccions involuntàries del diafragma són les causants del sanglot, i es produeixen quan mengem molt ràpid o per causes desconegudes.

LA RESPIRACIÓ I EL DIAFRAGMA

La respiració capta l’energia a través de la inspiració i la fixa a la terra, i la terra s’eleva al cel gràcies a l’exhalació, segons la MTCH. El diafragma reparteix l’energia pel cos, tot ajudant a equilibrar-la, obrint o tancant el nostre canal energètic conscient.

La respiració està associada al sentir. Així, quan ens donem un cop i cridem, es tanca el glotis i es talla la respiració perquè no volem sentir el dolor. Després de fer un esforç, inspirem fort i ens omplim d’aire perquè volem sentir el benestar del posterior descans. Molts bloquejos respiratoris tenen relació amb bloquejos emocionals. 

La por, l’angoixa, i altres estats d’alerta immobilitzen el diafragma. Davant de situacions de perill tenim la sensació de que “sens talla la respiració” o “se’ns tanca l’estomac”, no arribant aire a aquesta part del cos degut a què  el diafragma es contrau, la respiració passa a ser respiració de por, tot respirant tensant els músculs d’esquena, espatlles i coll.

MASSATGE PER ALLIBERAR BLOQUEJOS EMOCIONALS

 Posa les mans juntes sobre el plexe solar, allà on acaba l’estern, i fes unes respiracions profundes, tot passant la mà amb una pressió ferma des d’aquest punt fins al melic unes quantes vegades. Des del mateix punt de partida, pressiona profundament per la vora de les costelles, acompanyant les pressions amb la respiració, varies vegades. Manté la mà sobre el plexe i segueix el moviment, posant les mans al costat de les últimes costelles, seguint el ritme de la respiració.

El bloqueig del diafragma pot causar cansament, formigueig, angoixa, tristesa, ràbia, por, tensió muscular, ganes de vomitar, sensació d’ofec… degut a què aquest múscul és el centre de totes les cadenes musculars del nostre cos.