LA IMPORTÀNCIA DE LA BILIS AL NOSTRE COS

Ulleres, mal alè, boca espessa, efervescències intestinals, gasos i ventre inflat després de dinar, pell groguenca, mals de cap, sufocacions, insomni i nàusees són senyal de manca de bilis, que amb el temps provocarà una malaltia. FETGE

Què és la Bilis? La importància de la Bilis en nostre cos

La bilis és un líquid groc i alcalí que col·labora en diversos processos metabòlics, elimina la toxicitat acumulada al fetge, controla els greixos a la sang, alcalinitza els intestins i evita que microorganismes nocius es propaguin al còlon, entre altres funcions. És molt important en el procés de digestió, perquè trenca els greixos per tal que puguin ser absorbits per l’intestí. Ajuda a emetre bilirubina que anivella els àcids excessius de l’estómac i desintoxica l’excés d’alcohol i de molts fàrmacs. 

Aquelles toxines que no són eliminades, poden arribar a provocar-nos asma, malalties autoimmunes, al·lèrgies, obesitat, depressió, malalties cardíaques, fatiga crònica i fins i tot càncer. Un dels trastorns relacionat amb la bilis són els càlculs biliars. La bilis s’emmagatzema a la vesícula biliar. Quan és espessa i les deixalles s’acumulen es formen petits càlculs, que cada vegada es van fent més grans. Amb el temps, aquests càlculs obstrueixen els canals, provocant molèsties.

Podem estimular el funcionament del fetge i la secreció de bilis de forma natural:

Amb plantes que augmenten la quantitat de bilis que segrega el fetge. Si s’augmenta la producció de bilis, el fetge es descarrega i pot treballar millor: tell, olivera, heleni, menta, aladern fals, carxofera, fumària, boldo, rave, dent de lleó, centaura menor, cúrcuma, ruibarbre, tamarinde, artemisa, genciana, calèndula.

Són plantes d’aquesta classe: tell, olivera, Helenio, menta, aladern fals, carxofera, fumària, boldo, rave, dent de lleó, absenta, centaura menor, cúrcuma, genciana, ruibarbre, tamarinde, artemisa, calèndula.

En cas de càlculs o de no treballar a un bon ritme, es poden prendre plantes colagog, com ara la menta, l’olivera, la carxoferra, el boldo, el rave, la dent de lleó, l’absenta, la calèndula, la cúrcuma, el romaní o l’àloe, entre moltes altres.

És molt probable que les persones amb malalties cròniques, tinguin càlculs taponant els conductes biliars. Una persona sana produeix aproximadament un litre de bilis al dia. Però les persones amb càlculs biliars i malalties cròniques, a vegades només produeixen una tercera part d’aquesta quantitat, el que els causa toxicitat hepàtica, toxicitat a la flora del còlon, males digestions, desordres en els triglicèrids, acidificació intestinal, etc.

La dieta, com en totes les malalties i desordres, és molt important per evitar la formació dels càlculs, per controlar el dolor i per quan ja s’ha hagut d’extirpar la vesícula.

Hi ha aliments que ajuden a que no es formin els càlculs, portar una alimentació variada, pobre en greixos i colesterol.

Els aliments menys tolerats són els flatulents, colerètics, que augmenten la secreció de bilis al fetge i els colagogs, que afavoreixen el buidament de la vesícula. Consumir fruita fa reposar la vesícula, tot i que s’han d’evitar les fruites no madures i crues, àcides, fruits secs i confitats. Menjar poma fluïdifica la bilis i redueix la formació de càlculs. La papaia tonifica la digestió. Els llegums, amb la seva fibra i el poc greix faciliten un menor risc de tindre càlculs. Les verdures i hortalisses, cuites a foc lent i en puré són molt aconsellables, així com la carxofa, que torna la bilis més líquida. El rave augmenta la producció de bilis i millora el funcionament vesicular.

En cas de tindre càlculs, són aconsellables els següents aliments: peix blau, pollastre o carn magra al forn o a la graella, puré de patates, carbasses, verdures bullides, crema de pastanaga, sopes de verdures, arròs cuit, compota de pomes, clara d’ou cuita, fruites crues i liquades. Es desaconsella menjar fregits, embotits, col, coliflor, lactis i formatges, pastissos, alcohol i cafè.

 En el cas d’extirpar la vesícula, ja que no hi ha bilis suficient per digerir els greixos, la dieta haurà de ser la mateixa que si es tinguessin càlculs, fins que el fetge s’adapti a les exigències de bilis per als aliments.

Deixa una resposta

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>