Author: AdminMelich

El diafragma és una fulla de múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal, essent el sòl del tòrax i el sostre de l’abdomen. És el múscul més aplanat que tenim al cos, amb forma de cúpula i intervé en la respiració. Hi ha diafragmes en altres parts del cos, com el diafragma pèlvic, els diafragmes del timpà, l’iris de l’ull, o l’urogenital.

L’olfacte és un sentit necessari, encara que no tant com ho era en temps en què la nostra supervivència moltes vegades depenia de la nostra habilitat olfactiva. Avui en dia, encara que hem perdut molt del nostre instint olfactiu, diferenciem milions d’olors diferents i més de mil gens del nostre ADN s’encarreguen d’aquest treball.

Durant les festes la majoria de nosaltres hem fet algún que altre excès amb el menjar. És important ara ajudar a eliminar residus, greixos acumulats i alguna que una altra copeta de més, per tal que el nostre fetge torni a funcionar com cal i puguem tornar a sentir-nos amb plena vitalitat novament.

El cos humà (i també animal) és un organisme que està interrelacionat entre les diferents parts. Això que sembla evident, fins no fa molt no ho era i es miraven els diferents òrgans i visceres com a “objectes” aïllats. Poc a poc hem anat veient com tot està relacionat, com quan hi ha bronquitis abans o després hi ha estrenyiment, i mil “coincidències més” no tan casuals com creiem, arribant a canviar la filosofia mèdica, dient que «hi ha malalts, no malalties» fins i tot molts metges tradicionals han vist com variaven veritats fins ara considerades absolutes.

El fetge és un dels òrgans més grans del cos (després de la pell), és de crucial importància en la medicina oriental ja que porta a terme una llarga llista de tasques de les quals depenen moltes funcions del cos. Entre aquestes tasques es troba la important tasca de filtrar al voltant d’un litre de sang per minut (quan està saludable), el fetge depura hormones, gèrmens, bacteris, toxines, substàncies químiques, al·lèrgens, medicaments, etc.

Els ossos quan naixem són tous i estan formats per cartílag. A mesura que anem creixent el cartílag es transforma en os i aquest només es conserva en els extrems dels ossos i en algunes parts del cos molt concretes, com les orelles i la punta del nas. Quan vam deixar de créixer, al voltant dels vint anys, el cartílag de creixement s’ossifica, aquesta és la causa per la qual passem de tenir 350 ossos en néixer, a 206 quan som adults.

Prendre el sol durant 15 minuts, tres vegades per setmana, garanteix un mínim de vitamina D

Obtenir vitamina D de fonts alimentàries és complicat, ja que molt pocs aliments en contenen de forma natural. El sol és la principal font de l’organisme per produir suficient vitamina D.

Les vitamines són essencials per al creixement i desenvolupament de l’individu, i actuen com a catalitzadors en tots els processos fisiològics. La vitamina D pertany al grup de les liposolubles i regula els nivells de calci i fòsfor en la sang, dos minerals absolutament necessaris per a la correcta formació dels ossos. També intervé en la síntesi de la insulina i la contracció cardíaca, i protegeix davant infeccions i malalties degeneratives, com l’esclerosi múltiple. Molt pocs aliments contenen vitamina D de manera natural, llevat dels lactis, el rovell d’ou i els olis de fetge de peix. També podem obtenir de productes que han estat fortificats o enriquits amb vitamina D. No obstant això, el principal recurs que té l’organisme per sintetitzar és la exposició directa a la llum solar. En altres paraules, els raigs solars són els responsables directes de que el cos produeixi vitamina D.

El 70% de la població europea té un dèficit d’aquesta vitamina, d’aquí la importància que té conèixer que prendre el sol durant 15 minuts, entre tres i quatre vegades per setmana, garanteix la quota mínima de vitamina D. Això sí, sempre que les condicions climàtiques ho permetin. Una exposició solar de llarga durada no és recomanable, perquè accelera l’envelliment de la pell i multiplica el risc de patir diferents tipus de càncer.

Només 15 minuts al sol són suficients per adquirir i prevenir així la manca de vitamina D, la qual genera raquitisme, osteomalàcia, osteoporosi, problemes cardiovasculars i alteracions metabòliques. També està estretament lligada a malalties cròniques com el càncer i la diabetis. En el cas de dones, quan arriben a la fase de la menopausa, la vitamina D contribueix a mantenir una bona forma física, equilibri i força muscular.

Tot i el nostre atrafegat ritme de vida, marcat per les llargues jornades laborals, cal trobar el moment per fer activitats a l’aire lliure. Com a part d’un estil de vida saludable, hem d’incloure un quart d’hora d’exposició al sol per assegurar d’obtenir un mínim de vitamina D i prevenir les malalties associades.